Preparar un homenatge no és feina fàcil. Menys quan la persona homenatjada és algú proper, a qui estimes, enyores i admires. I la cosa encara es posa més difícil quan ets un novat en allò que se’n diu gestió d’espectacles. Afortunadament però, l’homenatge del passat dia 26 de gener a la sala Bikini va sortir bé. Però la seva preparació engega uns vuit mesos abans.

Concretament a la sobretaula d’un dinar a Gràcia amb amics, entre els quals hi havia Sandra Hernández de Bikini i durant el qual vam parlar d’un munt de coses. Entre elles, de música i de l’homenatge que vam fer fa 9 anys -quasi 10- precisament a la sala Bikini. Llavors, mentre jo manifestava la meva tristesa pel poc ressó a la premsa del desè aniversari de la mort del pare i de com de responsable me’n sentia -i me’n sento- de la poca repercussió que va tenir l’aniversari, la Sandra em va dir -Perquè no ho repetim?

D’acord.

Aquell dinar va desembocar en una reunió primerenca a les entranyes de la bikini, amb el Jorge Rodríguez i la Sandra, on vam traçar un petit full de ruta. Em van recomanar que la data, a l’entrada de l’any per qüestions de densitat de calendari i que necessitavem algú que s’encarregués de la producció i regidoria d’escenari. La meva idea, senzilla: Que en cas d’haver beneficis anessin a parar a la lliuta contra el càncer i que busquessim el màxim ressó als mitjans.

Llavors, només quedaven els músics. Aprofitant la participació de Los Rotos a la final del Track Vendrell 2009, on tocaven Els Pets com a cap de cartell i en Pemi dels Lax’n’busto participava com a jurat, vaig demanar-los la seva participació i em van dir que sí a l’instant. Pets i Lax van ser els dos primers grups que vaig tenir al cartell. Després vindrien molts altres i alguns es van quedar fora, la majoria per qüestió de temps. Sempre vam buscar un màxim de representativitat al cartell i ho vaig fer tant bé com vaig saber. I el millor que vaig saber fer va ser delegar les tasques de producció a la gent de RGB management i gràcies als seus consells i la seva tasca desinteressada va tirar endavant l’homenatge.

Un cop embastat el concert –la festa- de record, calia decidir a qui anirien a parar els beneficis. La organització triada va ser Catalunya Contra El Càncer.