Dilluns va ser quan vam donar sortida a un projecte que hem muntat amb dos amics tan sonats pel bàsquet com jo. Marc Escudé i Edgar Rovira. La llavor va ser el seguiment dels partits del Barça de basket a Twitter. I ens vam dir: Coi, si tenim tantes coses a dir, perquè no obrim un blog?

Epinash.com és el resultat. La broma idiota del nom és meva i surt dels noms de dos jugadors mítics -el ja retirat Juan Antonio San Epifanio “Epi” i el base incombustible dels Suns, Steve Nash- i d’Epi i Blas. La conyeta és fàcil, però amb aquest nom donem a entendre moltes coses. Parlarem de bàsquet, d’NBA, ACB, Eurolliga, Velles Glòries. Però en parlarem amb rigor, entusiasme i amb humor.

Veniu?

Vull donar les gràcies en nom de la nostra heterodoxa familia la participació desinteressada de (en cap ordre en concret): Bikini (Sandra i Jorge especialment), Call & Play -amb la seva aportació de darrera hora-, RGB management, Rac 105, 40 Principales, iCat FM, Catalunya Ràdio, Gava TV, Agitacion.net, a tots els músics, Santi Millán, Ray Molinari, Adrià Ferrer i de tots els que van ajudar a títol individual i ara la memòria em falla (dieu-me a qui em deixo!)

Contents de poder dir això avui, que fa 11 anys que el trobem a faltar.

Hasta ahora, claro.

Ese dia firmamos un contrato para la salida de nuestro primer disco con Fix Music y Warner Music Spain. Haciendo una analogía con el ciclismo, la firma de un contrato discográfico supone llegar a la meta sabiendo que la siguiente es la etapa reina, con sus puertos de montaña. Estamos muy contentos, estoy, contentísimo de haber conseguido lo que hace un año plantee y consensuamos toda la banda.

Hace un año

Hace un año, partí hacia Madrid con la libreta que veis en la imagen de arriba, repleta de notas. Y con 20 copias del disco sin masterizar de LOS ROTOS. Todo ello con la intención de conseguir apoyos para la edición de nuestro primer disco. Durante esa semana asistí a un curso de choque mientras iba de reunión en reunión enseñando cuatro de las canciones. Fue una semana divertida, pero dura. Esto de hacer de comercial jamás me lo imaginé tan difícil. Pero saqué muchas cosas positivas de mi estancia en Madrid. Entre ellas, la que ha tenido más influencia en LOS ROTOS. Conocer a la gente de Fix, con Pascual Egea al frente.

Aqui estan LOS ROTOS un año después de la semana que más canas me ha provocado, con lo que queríamos: Contrato para sacar el disco y un management muy competente.

No está mal como prólogo para la etapa reina.

Sigue a LOS ROTOS en Twitter

Sigue a LOS ROTOS en Facebook

Per petit entrebanc ens referim a dues coses. Comencem pel final: La segona cosa és una broma de mal gust de la qual va ser objecte formspring.me i que va ser desmentida pel seu president. La primera, l’escepticisme inicial. Que et puguin fer preguntes anònimes fa témer un allau d’odi dins la teva bústia d’entrada o com és més normal(?), agradable i indiscret, que et preguntin si ets més de pit o de cul.

Però res no ha aturat formspring.me d’arribar al milió d’usuaris registrats i de seguir contestant preguntes als seus usuaris entre els quals em trobo des d’avui. M’ha sorprès que al cap de poca estona de penjar el link al meu facebook, algú ja m’ha fet una pregunta anònima.

Pregunta’m el que sigui!

<a href=”http://www.formspring.me/marcgrau” mce_href=”http://www.formspring.me/marcgrau”>http://www.formspring.me/marcgrau</a>

“Qui malpensa acostuma a encertar”

• L’entrebanc del hoax és la primera notícia que tinc de formspring en temps.
• Formspring sembla una versió amb més mala llet de la infame app de facebook “preguntas entre amigos”
• Qui et fa preguntes per fer-te triar entre pit o cul és una bona persona, segur.

Concretament a la sobretaula d’un dinar a Gràcia amb amics, entre els quals hi havia Sandra Hernández de Bikini i durant el qual vam parlar d’un munt de coses. Entre elles, de música i de l’homenatge que vam fer fa 9 anys -quasi 10- precisament a la sala Bikini. Llavors, mentre jo manifestava la meva tristesa pel poc ressó a la premsa del desè aniversari de la mort del pare i de com de responsable me’n sentia -i me’n sento- de la poca repercussió que va tenir l’aniversari, la Sandra em va dir -Perquè no ho repetim?

D’acord.

Aquell dinar va desembocar en una reunió primerenca a les entranyes de la bikini, amb el Jorge Rodríguez i la Sandra, on vam traçar un petit full de ruta. Em van recomanar que la data, a l’entrada de l’any per qüestions de densitat de calendari i que necessitavem algú que s’encarregués de la producció i regidoria d’escenari. La meva idea, senzilla: Que en cas d’haver beneficis anessin a parar a la lliuta contra el càncer i que busquessim el màxim ressó als mitjans.

Llavors, només quedaven els músics. Aprofitant la participació de Los Rotos a la final del Track Vendrell 2009, on tocaven Els Pets com a cap de cartell i en Pemi dels Lax’n’busto participava com a jurat, vaig demanar-los la seva participació i em van dir que sí a l’instant. Pets i Lax van ser els dos primers grups que vaig tenir al cartell. Després vindrien molts altres i alguns es van quedar fora, la majoria per qüestió de temps. Sempre vam buscar un màxim de representativitat al cartell i ho vaig fer tant bé com vaig saber. I el millor que vaig saber fer va ser delegar les tasques de producció a la gent de RGB management i gràcies als seus consells i la seva tasca desinteressada va tirar endavant l’homenatge.

Un cop embastat el concert –la festa- de record, calia decidir a qui anirien a parar els beneficis. La organització triada va ser Catalunya Contra El Càncer.

CBS video coming (over 13  minutes):

They launch in two days as the countdown in their website says. Can’t be really excited about this, since they found a way -that it’s also hinted in the video- to keep us paying bills. Great.

Video: CBS

Via: TechCrunch

Llegit a TechCrunch:

Location-based services are all the rage right now. Even everyone seems to agree that the controversial Google Buzz did at least one thing right in adding a location element to its mobile site. But as great as these services are for connecting social networking with actual social activity, there is a downside we’re all well aware of too: privacy.

A new site throws this issue back into the spotlight in a humorous way. Please Rob Me is a stream of updates from various location-based networks (though right now all I’m seeing is Foursquare) that shows when users check-in somewhere that is not their home. The idea, of course, is that if they’re not home, you can go rob them.

Tenir sincronitzats telèfon, xarxes socials o la torradora si s’escau, mai m’ha fet massa el pes. Mentre que soc a qualsevol xarxa social que conec i em fa el pes, tanta interconnexió em toca els nassos. M’empipa fins a tal extrem, que actualitzo twitter i facebook per separat. Mentre recolliu la mandíbula de terra, us diré que ja des que google va ensenyar tot cofoi el Latitude que la cosa em va fer posar els pèls de punta, Foursquare em fa aixecar la cella -aquells que em tenen vist, saben que això computa com a exercici físic- i el Buzz i el seu sistema de geolocalització m’agrada tant poc com tot ell.

Doncs la gent de PleaseRobMe ha pensat el que tots ens ensumàvem. Ha ajuntat totes les activitats que venen de buzz o foursquare  en un timeline particular o com diuen ells, en una llista de les llars buides. PleaseRobMe no deixa de ser una broma, però dóna que pensar. Potser estem ensenyant massa? No tinc la resposta, però una cosa tinc clara: el problema és nostre, no pas de Foursquare. Hem de ser conscients de què ensenyem i a qui. Per avorrides que siguin les clàusules de privacitat dels user agreement, almenys donar un tomb pels apartats de privacitat de les xarxes on som no ens farà mal. I per molt que es queixin els senyors de Foursquare -que ja han demanat a Please Rob Me que s’estiguin quiets-, és evident que Foursquare et deixa amb el cul a l’aire. Així que si te la foten, és culpa teva. Això sí, perquè em mantinc ferm amb el meu dumbphone, sinó ja tindria la “Explorer Badge”, en tela i enganxada a la samarreta.

Afortunadament però, com aquest cony de país en el que vivim va de 3 a 5 anys enrere en quant a Internet, podem seguir penjant si som fora de casa al Twitter sense por.

via TechCrunch: Please Rob Me Makes Foursquare Super Useful For Burglars.

Escriure sobre tecnologia, xarxes socials, música i esports entre d’altres temes.